La noció de trofoblast refereix a el conjunt de les cèl·lules que componen la capa exterior de l'blastocist (un estat de l'embriogènesi, és a dir, de l'creixement de l'embrió) i que és integrant del que després serà la placenta. El trofoblast, que comença a formar-se en les etapes primerenques de l'embaràs, s'encarrega d'aportar substàncies nutritives a l'embrió.
Diverses classes de cèl·lules de la placenta formen el trofoblast, que és el responsable de possibilitar que l'embrió s'implanti a l'endometri de l' úter. Quan arriba el moment de donar a llum, la dona i el seu fill rebutgen el trofoblast a través d'un procés immunològic. El trofoblast, de tota manera, sol ser visible com una mena de membrana que recobreix a l'nounat.
És important destacar que una hormona segregada pel trofoblast brinda la possibilitat d'advertir l'estat de gravidesa d'una dona a través de exàmens de sang o d'orina. Aquesta hormona, clau per al desenvolupament de l'embaràs, és segregada per la capa exterior de trofoblast, que rep el nom de sincitiotrofoblasto.
Aquest es troba en contacte directe amb el que és la sang de la mare i té la particularitat que s'encarrega de cobrir tota la superfície de la placenta. Exerceix una funció molt important ja que facilita l'intercanvi de nutrients entre el que és la dona i el seu nadó, així com també de gasos i de residus.
A la capa interior de trofoblast, qualificada com unicel·lular, se la coneix com citrotrofoblasto, encara que també pot rebre el nom de capa de Langhans. Aquesta capa permet que el còrion embrionari s'adossi a l'endometri.
Durant l'embaràs, és possible que el metge indiqui un estudi de trofoblast per analitzar quin és l'estat de l'fetus. La biòpsia de trofoblast, en aquest sentit, consisteix a prendre una mostra de teixit per examinar-se en un laboratori. Aquest estudi permet descobrir trastorns cromosòmics o una malaltia en els gens, per exemple.
D'aquesta esmentada biòpsia es fa necessari conèixer una altra sèrie de dades d'interès:
• Es realitza fent ús d'una pertinent ecografia.
• Es pot dur a terme a partir dels dos mesos d'embaràs.
• Pot desenvolupar-se a través de dues tècniques diferents: per la vagina o mitjançant una extracció a través de l'abdomen.
• De vegades, es requereix aplicar anestèsia local a l'embarassada perquè no li sigui molesta aquesta acció que durés uns quants minuts i en què no s'extreu cap tipus de líquid.
• Hi ha diversos avantatges que s'usi aquest mètode i no un altre. En concret, es lloa que es pot realitzar en etapes molt precoces de l'embaràs i que dóna uns resultats molt encertats.
• No obstant això, també és cert que aquesta biòpsia de trofoblast suposa un risc més elevat que en l'amniocentesi respecte al fet que la dona pugui patir un avortament espontani.
Cal subratllar a més que existeix el que es coneix com a malaltia trofoblàstica gestacional que ve a alterar el que és el teixit que posteriorment es convertirà en la placenta. Aquella pot ser de diversos tipus com l'anomenat embaràs molar.