Un vocable de l'àrab clàssic va arribar a l'àrab hispànic com istawán i després a la nostra llengua com vestíbul. Un vocable, el primer dels citats, que procedia al seu torn d'una paraula àrab, que podia pronunciar-se com "asitoan" i que significa "passadís".
Es tracta d'un espai present en alguns habitatges, que se situa al costat de la porta i que es travessa a l'ingressar a la casa.
El vestíbul és un sector cobert (teulada) que funciona com un vestíbul. No s'empra com habitació, sinó que serveix per rebre a aquell que arriba a la casa o com a sector de pas.
Amb el sentit actual s'estableix que comença a utilitzar-se al segle XVI i, sobretot, era i és molt habitual en cases d'Andalusia. Tot i que en nombroses llars de tot el món existeix, la veritat és que en els habitatges d'aquesta esmentada comunitat autònoma es converteix gairebé en una estada obligada.
I no únicament existeix en cases particulars sinó també en importants construccions històriques com seria el cas de l'Alhambra de Granada. En concret, s'estableix que un dels edificis més significatius, el Palau de Carles V, disposa de diversos vestíbuls que, en els últims anys, han anat rehabilitant.
Es pot dir, per tant, que el vestíbul és un rebedor. Suposem que un carter arriba a una casa per lliurar una encomana. A l'tocar la porta, és rebut pel cap de casa, qui l'atén al vestíbul. D'aquesta manera, sense entrar a la resta de l'habitatge, el carter accedeix a vestíbul, on li lliura la caixa a la persona. Tots dos conversen uns minuts i després el carter se'n va, travessant novament la porta per tornar al carrer.
Entre els elements decoratius i funcionals que poden formar part d'un vestíbul, poden trobar quadres, miralls, paraigüers, penjadors i gerros, per citar algunes opcions. En alguns casos també s'inclou una cadira o banc perquè el visitant pugui esperar amb comoditat en cas de ser necessari.
Moltes vegades s'associa el vestíbul a la intimitat: l' espai suposa l'ingrés a la vida privada d'una persona o d'una família. Accedir a el vestíbul és el primer pas per entrar a un habitatge; un cop al vestíbul, no queden massa barreres o limitacions arquitectòniques per dirigir-se a un dormitori, per exemple.
Així mateix, no podem passar per alt l'existència d'una banda de rock precisament d'Andalusia que porta per nom Vestíbul. Es tracta en concret d'un grup sevillà que té el seu origen en l'any 1997 i que precisament "beu" dels aires de lluita i de llibertat d'el rock andalús dels anys 70.
Miguel Ángel Gómez és el vocalista d'aquesta formació, que s'ha convertit en un referent dins de l'gènere musical citat en la seva regió. Ho ha aconseguit gràcies a diversos àlbums de qualitat, entre els quals es troben "Arrels", "Vestíbul" o "Testimoni de el temps".
Gori Mall, Rafael Carrique, Alfonso Vidal de Torres i Armando Gómez són els altres integrants d'aquest grup.