Abús és la acció i efecte d'abusar. Aquest verb suposa utilitzar malament, excessiva, injusta, impròpia o indegudament alguna cosa oa algú, segons detalla el diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola (RAE).
La noció d'abús pot aplicar de diferents maneres per formar diversos conceptes. Un abús d'autoritat, per exemple, és aquell que comet un superior quan s'excedeix en l'exercici d'atribucions davant d'un subordinat, generalment humiliant i forçant-ho a realitzar tasques que no formen part de les seves obligacions, o bé a treballar més hores de les pactades sense augmentar la seva remuneració.
El abús de força esdevé quan una força de seguretat, com la policia, ataca violentament a un civil, hagi estat provocat o no, ja que de cap manera pot justificar la violència contra el poble per part de qui promet protegir-; és molt comú presenciar aquest tipus d'abús durant el transcurs d'una manifestació pública. Aquest terme està vinculat a l' abús de superioritat.
El abús de confiança, d'altra banda, suposa una infidelitat que realitza algú contra una persona que, per descuit, inexperiència o afecte, li ha donat un espai en la seva vida. Si bé el concepte comparteix el terme «abús», resulta un dels menys greus, atès que en general implica un ús desmesurat d'objectes prestats, o repetides faltes de respecte com ara visites sense haver rebut invitació i en horaris complicats.
El abús de dret és l'exercici d'un dret que es realitza en sentit contrari a la seva pròpia finalitat i que comporta un perjudici aliè.
Quan, en el dret de la competència, una empresa o un grup d'empreses aprofita la seva situació d'avantatge en perjudici dels competidors o dels usuaris, es parla de abús de posició dominant.
El concepte de abús sexual representa alhora un dels delictes més comuns i més ignorats. Les grans culpables d'aquesta contradicció conformen un perillós conjunt d'actituds humanes: la negligència, la negació i la vergonya. Les primeres dues solen atribuir-se als pares o tutors dels menors que són forçats a tenir relacions sexuals per part d'un familiar o amic de la casa; en general, les víctimes són persones amb les quals no s'ha parlat de sexe, nens i nenes que no han estat preparats per reaccionar davant d'una invasió de la seva intimitat.La conseqüència més normal de tal falta d'informació és la confusió, sobretot quan es tracta de nens petits, que encara no han travessat l'etapa de latència. Els records de les trobades sexuals no poden ser compresos en la seva totalitat, per la qual cosa en part s'accepten com a fets comuns, i s'assumeix que totes les persones de la mateixa edat comparteixen aquestes vivències. Si no hi ha amenaces per part de l'agressor (qui, contràriament a les creences populars, pot ser tant un home com una dona), és possible que el abusat parli amb els seus majors, encara que no necessàriament per denunciar l'abús, sinó simplement per explicar-ho, tal com fa amb la resta de les coses que succeeixen en la seva vida diària.
És aquí quan la negligència, la pitjor de les tres actituds abans esmentades, entre en acció i causa ferides irreparables en la ment de l'abusat. Un pare que pren a la lleugera un comentari d'aquesta magnitud és tan responsable de l'abús del seu fill com l'agressor, sinó més. Es diu que els nens abusats temen donar senyals dels atacs per la por que s'implanta en els seus cervells, però l'estudi de molts casos amb finals fatals demostra que sí va haver signes d'abús, i que no van ser percebuts com a tals per la lamentable deficiència que caracteritza la comunicació en les famílies.