Erupció és un concepte que pot utilitzar-se en l'àmbit de la geologia per nomenar a la emissió de matèria (ja sigui sòlida, líquida o gasosa) per les esquerdes o les obertures de l'escorça terrestre. El més habitual és associar el terme als volcans, quan les erupcions són violentes, encara que també existeixen altres tipus d'erupcions (com aquelles que es produeixen en les solfatares).
Resulta molt difícil preveure les erupcions volcàniques. De vegades, aquestes arriben precedides per moviments sísmics i per la emissió de fumaroles (una barreja de gasos i vapors). La substància que expulsen els volcans en les erupcions es coneix com renta, un magma viscós amb temperatures superiors als 700 ºC.
Cal destacar que, d'acord a les seves característiques, les erupcions volcàniques reben diferents noms. És possible parlar de erupció hawaiana, erupció krakatoana, erupció estromboliana, erupció submarina, etc.
Moltes són les erupcions volcàniques que s'han produït al llarg de la Història i que han ocasionat greus conseqüències a tot el món. No obstant això, entre les més significatives, pel seu abast i els danys ocasionats, es troben, per exemple, la de l'Vesuvi l'any 79 dC
La ciutat de Herculano va ser la que va quedar totalment sepultada per la violenta i contundent erupció de el volcà Vesuvi, que en principi es considerava que estava extingit però que amb aquesta acció va demostrar que no era així.
L'erupció de l'Krakatoa en l'any 1883, de l'Tambora en 1815 o la de l'Kelut en 1586 van ser altres de les més importants i cruentes de les que s'han produït fins als nostres dies. I és que elles van ocasionar 36.417, 82.000 i 10.000 morts respectivament.
Tampoc podríem passar per alt l'existència del que es coneix com erupció solar. Es tracta d'un singular fenomen natural que es tradueix en una explosió en el que és la fotosfera de l'astre rei. L'any 1859 va ser quan, per primera vegada, es va conèixer aquest succés que es va produir de manera molt més contundent en 2003 i en 1989.
Per a la dermatologia, l'erupció és l'aparició a la pell oa les mucoses d'inflor o enrogiment, fet que suposa un cambo de textura i color. Pot tractar de grans, taques, vesícules, faves, hematomes o un altre tipus de paquets.
La erupció cutània simple, coneguda com dermatitis, pot tenir diferents causes. La dermatitis de contacte és causada quan la pell toca certs productes químics o verinosos, com alguns detergents o plantes com l'heura.
Moltes són les causes que poden propiciar que es produeixi una erupció cutània. Entre aquelles podríem destacar des medicaments fins picades de diversos insectes passant per situacions d'estrès o por.
Independentment de qualsevol dels orígens d'aquella caldria destacar la necessitat que qui la tingui no es rasqui, no utilitzeu cosmètics ni sabons i aposti per l'aigua tèbia per rentar-se.
La dermatitis seborreica és una erupció que apareix al voltant de les parpelles, les celles, darrere de les orelles o en el cuir cabellut. La pell greixosa, l' estrès i les temperatures extremes contribueixen a la seva aparició.
La varicel·la, el xarampió, la rubèola, l'herpes i la psoriasi són malalties que també produeixen erupcions cutànies.