El primer pas necessari per descobrir el significat de el terme holograma que ara ens ocupa és conèixer el seu origen etimològic. En aquest cas, hem de subratllar que és fruit de la suma de dos components lèxics de el grec:
-El substantiu "holos", que pot traduir-se com "tot".
-La paraula "programa", que és sinònim de "missatge traçat" i de "missatge escrit".
Així mateix, és interessant saber que qui es va encarregar d'encunyar aquest terme no va ser altre que el físic hongarès Dennis Gabor (1900 - 1979). En concret, li va donar forma teòrica l'any 1948. No obstant això, va haver d'esperar fins a la dècada dels anys 60 per poder demostrar l'existència de l'holograma de forma pràctica. I aquest descobriment el portaria a obtenir el Premi Nobel de Física l'any 1971.
Un holograma és una imatge que s'obté a partir de la holografia. Es diu holografia, per la seva part, a la tècnica que, fent ús de la il·luminació mitjançant làsers, aconsegueix generar imatges acolorides en tres dimensions.
Es pot dir, per tant, que un holograma és una imatge tridimensional creada a través d'l'ús d'un làser. El làser permet la gravació microscòpica d'una pel·lícula fotosensible: quan entre dos feixos de llum es produeix una interferència, es pot reflectir la llum d'un dels feixos en l'objecte. Aquesta llum, a l'rebre una altra des d'una determinada perspectiva, projecta la imatge tridimensional.
Amb la il·luminació i el processament adequats, la imatge 3D pot projectar-se més enllà dels seus límits, possibilitant que l'observador la vegi sense discontinuïtats i canviant la perspectiva d'acord al seu posició.
Deixant de banda els detalls tècnics, en el llenguatge col·loquial es pot afirmar que un holograma és una imatge generada amb làser que es registra en una pel·lícula sensible capaç de produir objectes en relleu. Per això la imatge tridimensional sembla estar suspesa en l' espai i es pot veure des de diferents perspectives.
L'observador, davant un holograma, té la impressió d'estar davant d'un element real (físic). Això fa que els hologrames siguin emprats per generar experiències realistes, per exemple en concerts.
En 2014, per citar un cas, Michael Jackson "va aparèixer" en el lliurament dels Premis Billboard a través d'un holograma. D'aquesta manera Jackson, mort cinc anys abans, es va presentar "en viu" al costat d'un grup de ballarins.
De la mateixa manera, no podem passar per alt que l'holograma s'ha convertit en un element molt utilitzat a nivell turístic. Així, podem trobar que es recorre a ell per a certs monuments donar-li protagonisme i presència a personatges ja morts o fets de l'passat.
Bona mostra d'això és el Castell de Stirling (Escòcia). En aquesta fortalesa, que data del segle XV, es pot conèixer la història de la ciutat i a l'accedir a l'interior de la mateixa hi ha un holograma, en concret, el que ve a representar una de les figures més importants de l'passat de el lloc: l'heroi local William Wallace (1270-1305). En concret, és aquest el que gràcies a l'holograma 'ressuscita' per a donar-li la benvinguda als visitants.