Determinar l'origen etimològic de el terme perífrasis que ara ens ocupa és el primer pas que hem de donar per entendre el significat de la mateixa. En aquest sentit, hem d'exposar que deriva de la paraula llatina "periphrasis", que pot traduir-se com "explicar voltant" i que al seu torn deriva de el grec. En aquest cas, és fruit de la suma de les següents parts gregues:
• El prefix "peri", que és sinònim de "al voltant".
• El verb "phrazein", que significa "explicar".
• El sufix "-sis", que s'usa per indicar "acció".
Perífrasis és un vocable que en l'àmbit de la retòrica s'empra com a sinònim de circunlocución o circumloqui, un figura que es concreta a l'esmentar amb moltes paraules allò que podria designar-se amb menys. El seu objectiu és afegir bellesa a l'expressió o emfatitzar alguna de les seves parts.
Mitjançant aquesta figura retòrica, es pot nomenar una cosa de manera indirecta. El que sol fer-se és enumerar certes propietats que acabin transmetent el significat de l'objecte en qüestió, tot i que l'oient o lector hagi de descodificar el missatge pel seu compte.
Dins del que és la sintaxi s'utilitza amb gran freqüència el terme perífrasis. Si és el cas, podem dir que amb ell es defineix a la construcció, ja sigui de tipus composicional o de classe analítica, que permet que una categoria gramatical es pot expressar a través del que és un morfema lliure.
A la literatura, la perífrasi és molt útil per evitar la repetició de conceptes o per evadir els llocs comuns. També serveix com a recurs quan la persona busca expressar-se de manera irònica o mitjançant eufemismes.
Diversos exemples de perífrasis es troben vinculats a Déu. Expressions com el «Ésser Suprem» o el «Totpoderós» permeten nomenar la divinitat a través d'una perífrasi.
La perífrasi també pot implicar l'ús de més paraules de les necessàries: algú pot parlar de l' "cos esfèric que produeix alegria, alberga esperances i desperta passions" en lloc de referir-se simplement a una pilota o pilota.
La idea de perífrasis també apareix en altres camps de la gramàtica i la sintaxi. La perífrasi verbal està donada per la unió de dos verbs, un empleat en forma personal i el restant, en forma no personal: "Porto vistos més de deu documentals d'aquest tipus" , "Juan sol llegir fins a altes hores de la nit" . Es tracta d'una associació d'un mínim de dos verbs que formen una unitat sintàctica indissociable (impossible de separar) per comunicar una única idea verbal.
Els estudiants s'encarreguen d'aprendre tot sobre les perífrasis verbals en les classes de l'assignatura de Llengua i Literatura.
Els elements que conformen la perífrasi verbal són els següents:
* Una forma auxiliar: brinda a la construcció valors de tipus modal (indicatiu, subjuntiu, imperatiu, etcètera) o aspectual (indiquen si l'acció ha conclòs quan es la referència), perd totalment o parcialment el seu significat lèxic i és el component que compta amb les desinències verbals (de persona, temps, nombre, etcètera);
* Un enllaç: és l'element opcional i es tracta d'una conjunció o una preposició;
* Una forma auxiliada o principal: un verb que aporta la base de l'significat lèxic de la idea verbal i es presenta en forma no personal (ja sigui en participi, gerundi o infinitiu).
Cal dir que, de vegades, es produeixen dubtes de construccions amb participi. I és que no se sap si són perífrasis o no. En aquest cas, el que es fa és recórrer a una sèrie de trucs o proves que han de resoldre la qüestió:
• Quan el participi es pot coordinar amb un altre adjectiu s'estableix que no és perífrasis.
• Quan el participi no es pot suprimir, en aquests casos sí es pot dir que són perífrasis.
• No serà perífrasis quan l'esmentada forma verbal es pugui substituir per un adverbi, un adjectiu, un complement circumstancial o una locució adverbial.
La primera classificació de perífrasis verbals les divideix en dos grans grups: les aspectuals, que brinden matisos sobre el desenvolupament o de l'estat de la acció, pel que fa a l'hora de la mateixa a la qual es fa referència en el missatge; i les modals, que indiquen com el parlant veu l'acció, la seva actitud davant la mateixa.
Dins de les perífrasis aspectuals trobem les:
* Ingresivas: indiquen una acció imminent ( vaig a passejar , està a punt de morir );
* Incoatives: mostren l'acció quan comença ( començava a pensar , vaig trencar a plorar );
* Durativas: s'enfoquen en el desenvolupament de l'acció ( estic de viatge , va continuar llegint );
* Terminativas: l'acció ha acabat o s'ha interromput ( va deixar de moure , vaig arribar a trucar );
* Resultativas: expressen el resultat d'una acció o un conjunt de diferents actes ( va quedar paralitzat , donàvem per fet );
* Habituals: mostren el caràcter habitual de l'procés o de l'acció ( sol parlar , acostumo llegir );
* Reiteratives: l'acció es repeteix ( tornar a aparèixer ).
Les perífrasis modals inclouen:
* Obligació i necessitat: l'acció ha de ser duta a terme ( he de avisar- , has d'anar );
* Probabilitat, possibilitat, conjectura o suposició: l'acció no és una cosa segur ( pot aparèixer );
* Capacitat o autorització: indiquen capacitat ( puc córrer ) o autorització ( pots anar ).