El terme plasma té el seu origen en el llatí però els seus antecedents més remots es troben en la llengua grega. Es tracta d'un vocable que significa "formació". Per a la biologia, plasma és la part líquida dels fluids sanguinis o de la limfa a on és possible trobar components en suspensió. També es tracta de la limfa o sang que no té cèl·lules.
El plasma sanguini, per tant, és el compost líquid i acel·lular de la sang. S'hi pot trobar aigua en un 90% i nombroses substàncies que estan dissoltes en ella, entre les que apareixen proteïnes, lípids, glúcids i diversos deixalles de el metabolisme.
En un sentit similar, es pot dir que l'anomenat plasma seminal és la fracció de l'semen (el fluid viscós que expulsa el penis a l'ejaculació) que es troba en estat líquid.
En l'àmbit de la física, per plasma s'entén el material gasós que es troba intensament ionitzat i que exhibeix una mateixa quantitat de càrregues lliures tant positives com negatives. Es tracta d'l'estat de la matèria que més abunda en el nostre planeta.
Cal esmentar que aquesta matèria té múltiples usos i aplicacions. Les pantalles de plasma són emprades per alguns televisors de grans dimensions. Aquests televisors estan formats per moltes cel·les que se situen entre dos panells de vidre i que alberguen una barreja de gasos com el neó i el xenó.
Les pantalles de plasma tenen com a principal desavantatge el que es coneix com a efecte fantasma, que es produeix quan una imatge estàtica (com el logotip d'un canal) té una exposició perllongada i marca la pantalla. Això es genera ja que els compostos fosforescents que emeten la llum perden la seva lluminositat amb l'ús.
Rivalitat entre televisors de plasma i LCD
L'acrònim LCD significa pantalla de cristall líquid i els televisors que utilitzen aquesta tecnologia estan formats per diverses capes: dos que filtren la polarització, que es troben en contacte amb l'exterior de l'aparell, i dos de vidre i elèctrodes, entre les quals es troba el cristall líquid. Sense entrar en característiques molt tècniques i extenses definicions, es percep immediatament que aquesta composició difereix moltíssim de la del seu rival, el plasma.Sobretot quan ambdues tecnologies eren les úniques opcions per saltar a la modernitat, més o menys a finals dels 90, els consumidors intentaven saber quina era la millor, oblidant que la mateixa proposta pot ser adequada per a alguns i inconvenient per a altres. Per aquests temps, el LCD solia superar el plasma en resolució, ja que aconseguia fàcilment els 1920 x 1080 píxels propis de l'alta definició, mentre que la seva competència oferia un màxim de 1280 x 720.
També es discutia sobre el contrast, un camp en el qual la tecnologia de plasma sortia victoriosa, en una època en la qual els valors no superaven els pocs milers, sent que avui es mesuren per milions. No obstant això, encara en l'actualitat els fabricants de pantalles de cristall líquid tenen problemes per mostrar el color negre (o més aviat sigui l'absència de color), encara que alguns models presenten intel·ligents solucions a aquest problema, ja vell.
Una altra de les diferències que segueixen existint i que resulta convenient tenir en compte a l'hora de decidir-se per una o altra tecnologia és la robustesa i la fragilitat de cada tipus de televisor; en aquesta batalla, el LCD és el guanyador indiscutible, ja que que presenta una estructura més compacta, lleugera i menys delicada, la qual cosa facilita el seu trasllat i manipulació.
Finalment, la percepció general és que una pantalla de plasma ofereix colors més càlids i és més adequada per veure pel·lícules i vídeo de baixa resolució que hagi de ser escalat, mentre que el cristall líquid ofereix millors resultats per al contingut d'alta definició que necessita moltíssima nitidesa.